Francesc Fàbregas: rock de llum i color

El passat 13 de novembre en el programa de TV3 “Una altra història”, on es busca trobar els 100 objectes quotidians que representin la història de Catalunya per una exposició final en un museu del territori, va aparèixer Francesc Fàbregas, un fotògraf que venia a oferir la seva càmera “Nikon F”.

Durant la seva intervenció amb el presentador del programa, s’anomenaven algunes fotografies que havia capturat d’estrelles de la música a concerts o fora d’aquests. Aquelles fotografies de seguida ens van cridar l’atenció per la seva textura granulada, els seus colors vius i contrastats, i l’eufòria que desprenien.

En aquesta publicació repassarem algunes de les seves obres i esdeveniments culturals a Catalunya que va retratar.

Aquesta càmera “Nikon F” la va estrenar al primer Canet Rock, el del 1975, celebrat a Canet de Mar, que és justament, on es gravava l’episodi del programa de TV3 (al Castell de Santa Florentina).

Alegria, eufòria… aquestes eren les emocions del primer Canet Rock, i com podem veure en una de les fotografies capturades pel Francesc, el públic després no s'aixecava del terra.

Aquella edició es va fer sense el permís del govern i sota la dictadura de Franco (es va celebrar el 26 i el 27 de juliol del 1975). La transgressió dels artistes convidats es manifestava en l’ús del català, el contingut de les lletres de les cançons i la música rock i alternativa.

L’actuació de Pau Riba va ser un dels moments més emblemàtics pel seu vestuari mig despullat o mig vestit depèn de com es miri, i per la llarga duració de la pròpia interpretació i performance (onze minuts).

Segons el que diu Fàbregas al programa, el so de la càmera digital és “horrorós” i per això se’l silencia, el so de l’analògica s’ha perdut. En l’època del primer Canet Rock anava amb el carret de pel·lícula de 36 fotos. Cada fotografia s’havia de pensar molt bé i la concentració era fonamental. “Les millors fotos de música les he fet amb aquesta càmera”, declara al capítol d’”Una altra història” sobre la “Nikon F”. Algunes d’aquestes són a David Bowie, als Rolling Stones i Bob Marley.

Mick Jagger a Barcelona al 1976.

La generació que va fer del Canet Rock l’expressió col·lectiva de desig de llibertat i canvi provenien del moviment “Ona Laietana”, format per artistes que actuaven al local Zeleste, fundat al 1973, el primer a Barcelona que seguia de referència locals europeus on es veia música en directe i es prenia una copa al mateix temps.

Al cap de poc, Zeleste es va constituir també en una espècie de discogràfica que ajudava a artistes a gravar discos i a trobar el seu propi so. Un dels artistes que va treballar amb Zeleste va ser Jaume Sisa (el de “Passeu, passeu…”, o el que es el mateix, la cançó “Qualsevol nit pot sortir el sol”).

Fotografia al Zeleste El grup Pata Negra al camerino del Zeleste, 1989.

Durant els anys 70, Francesc Fàbregas va capturar instantànies en concerts d’artistes

catalans que volien trencar amb els anys de silenci del Franquisme, expressant-se en català, com Maria del Mar Bonet i Lluís Llach.

Maria del Mar Bonet al Festival de Canet al 1975.

Lluís Llach al Camp Nou, Barcelona, 6 de juliol de 1985

A partir dels 80, amb el naixement de la MTV, creix la popularitat dels videoclips. Els escenaris dels artistes es tornen més coloristes i incorporen audiovisuals en la seva posada en escena. Segons es pot llegir en la web de Fàbregas, per a ell, l'escena musical catalana dels 80 va ser una de les més intenses de tots els temps (punk, rock…), però va patir l’invisibilitat per part dels mitjans de comunicació, sent eclipsada per la “movida madrileña”.

Jon Bon Jovi durant un concert de

Bon Jovi al Palau Municipal d'Esports

de Barcelona al 1989.

Albert Pla, Palau de la Música Catalana, Barcelona, 1990.

Alaska a Barcelona, 1983

La Banda Trapera del Río,

Barcelona, 1983.

Tot i que des dels anys 90 la carrera de Francesc Fàbregas ha estat més vinculada a la televisió (ha dirigit programes com “Sputnik” de periodisme musical), no ha deixat de fer fotografies, sent el Canet Rock del 2014 un dels esdeveniments més recents que ha

“atrapat”.

La passió de Francesc Fàbregas per la música també queda gravada en el llibre “Música pels ulls” editat per l’Ajuntament de Barcelona. Allà es poden trobar un munt més de fotografies entre el 1970 i el 1990 que amb el pas del temps s’han transformat en documents històrics que mostren com Barcelona es va convertir en un lloc central per la música en directe internacional.

Prince al Palau Sant Jordi a Barcelona al 1993

Elton John durant un concert al Palau d’Esports de Barcelona al 1984.